El naixement d’internet, en concret l’aparició de plataformes de missatgeria instantània , va suposar un canvi en la nostra forma de comunicar-nos. De sobte, la nostra veu ens apropava a més gent, creant plataformes amb milers d’usuaris, on tota opinió és pública. Text: Ana Segura Sona bé, oi? Però, que passa amb aquelles opinions que […]
El naixement d’internet, en concret l’aparició de plataformes de missatgeria instantània , va suposar un canvi en la nostra forma de comunicar-nos. De sobte, la nostra veu ens apropava a més gent, creant plataformes amb milers d’usuaris, on tota opinió és pública.
Text: Ana Segura
Sona bé, oi? Però, que passa amb aquelles opinions que inciten a l’odi, atemptant directament contra els drets humans d’un col·lectiu? Per desgràcia, la desigualtat de gènere no s’atura a les xarxes socials. El gegant tecnològic Twitter segueix sense posar fi a la violència de gènere. Un informe d’Amnistia Internacional revela que cada 30 segons, un tuit enviat cap a una dona és de caràcter problemàtic o abusiu. Aquesta falta d’implicació per part de la companyia fomenta la desigualtat, censurant i posant en risc la llibertat d’expressió de milers de dones a la plataforma.
L’abús experimentat és interseccional i constant, incloent-hi individus no binaris i dones amb discapacitas. Com era d’esperar, el nombre d’abusos cap a les dones augmenta considerablement si aquestes no són blanques, cisgènere o heterosexuals, posant en el punt de mira els col·lectius més vulnerables. Per exemple, una dona negra rep de mitjana un 70% més d’abús que una dona blanca. Per això, des del 2018 amb l’informe ‘Toxic Twitter’, Amnistia demana a Twitter una millora a la seva transparència i mecanismes de resposta contra el mar d’odi que inunda la plataforma. Tot i l’aplicació d’algunes mesures, aquestes segueixen sent insuficients. Per què? Sembla que la plataforma es nega a proporcionar una total transparència i a fer pública la manca de processos, moderadors i protocols que tenen al seu abast per tal d’erradicar la discriminació digital. Twitter s’ha de comprometre a respectar els drets humans, per tal d’evitar potencialment qualsevol mena d’abús en la plataforma.
Taula de puntuació
En el darrer informe publicat per Amnistia, hem elaborat una taula de puntuació dividida en quatre categories: transparència, mecanismes de denúncia, procés de revisió de l’informe d’abús i eines de privacitat i seguretat. La finalitat d’aquesta taula és desglossar les àrees de treball de Twitter amb les seves respectives propostes de millora. Tot i la implementació de mecanismes per part de la plataforma, els resultats obtinguts per Amnistia posen en dubte l’eficiència de Twitter, ja que de 10 mesures, només una ha estat implementada amb èxit.
En relació a la transparència, dues de les tres mesures recomanades no han estat implementades; fer públic el nombre d’apel·lacions rebudes per informes d’abús i el nombre de moderadors contractats per l’empresa, incloent-hi el temps de resposta i dividint-ho per categories d’abús. En les altres àrees, la majoria de les propostes estan en procés d’implementació, menys la part del procés de revisió dels informes d’abús, on la companyia ha fallat a l’hora de proporcionar detalls sobre els processos automatitzats que s’utilitzen per identificar l’abús en línia.
Aquests resultats reforcen la crida d’Amnistia sobre la necessitat d’augmentar els nivells de transparència. Aquest any, Twitter ha registrat prop de de 340 milions d’usuaris actius. Quants d’aquests milions es troben diàriament en condicions de desigualtat? Les xifres són esgarrifoses. La finalitat d’Amnistia és garantir que Twitter es converteixi en un espai lliure i segur, sense cap mena de discriminació entre els seus usuaris.
Per poder-ho aconseguir, Twitter ha d’invertir temps en prendre mesures molt més proactives per garantir una aplicació coherent i eficient. El primer pas a prendre per la plataforma ha de ser un augment notable en la seva transparència, ja que és necessari per poder-hi fer una anàlisi pertinent. Aquesta transparència no només ha d’anar acompanyada d’una millora en el seu mecanisme de resposta, sinó que també, de la mà d’un programa d’educació dels seus usuaris. L’opinió dels usuaris és clau per determinar l’eficàcia del protocol de denuncias i fer possibles modificacions.
Tot això serà prou? Farà Twitter cas a les recomanacions? Tot i la manca d’informació, Twitter afirma portar a terme les mesures proposades per tal de minimitzar els actes discriminatoris i reconeix que encara queda molt per fer. La preocupació d’Amnistia és què aquests abusos i la falta de tolerància no siguin una prioritat per la companyia i segueixin acceptant la manca d’igualtat entre els seus usuaris. Des de Amnistia continuarem analitzant els moviments de Twitter per tal d’assegurar la preservació dels drets humans en qualsevol ambient; incloent els drets a viure sense discriminació ni violència i a la llibertat d’expressió i opinió.
