Perquè segur que heu sentit o llegit alguna vegada aquesta frase en parlar d’Amnistia Internacional, oi? I és que si alguna cosa ha caracteritzat a la nostra organització des dels seus inicis és una aferrissada defensa de la seva independència econòmica. Text: Alícia Artiaga, responsable d’administració i finances d’Amnistia Internacional Catalunya De totes i tots […]
Perquè segur que heu sentit o llegit alguna vegada aquesta frase en parlar d’Amnistia Internacional, oi? I és que si alguna cosa ha caracteritzat a la nostra organització des dels seus inicis és una aferrissada defensa de la seva independència econòmica.
Text: Alícia Artiaga, responsable d’administració i finances d’Amnistia Internacional Catalunya
De totes i tots és ben sabuda la capacitat d’influència que el poder econòmic pot arribar a tenir en la presa de decisions, ja no per si mateix, sinó també a nivells dels estats o altres institucions, fins i tot menystenint les conseqüències que es derivin d’aquestes decisions.
És precisament per això que des d’AI considerem que acceptar segons quins fons podria coartar la nostra llibertat d’actuació i de denúncia, cosa que no ens podem permetre si volem actuar sempre que sigui necessari en la defensa dels drets humans arreu del món. Podeu argumentar que això ens limita possibilitats, perquè ens dota de menys recursos, però mai no posarem en perill la nostra legitimitat i imparcialitat, tot i el risc que això pugui suposar d’haver de limitar la nostra capacitat de creixement o de fer més coses. En farem tantes com puguem, però sempre amb la llibertat de poder dir el que calgui, a qui calgui, quan calgui.
Això es tradueix en el fet que Amnistia Internacional no rep subvencions o ajuts de cap institució o estament públic, ja siguin governs locals, provincials, autonòmics o estatals.
L’únic finançament prové de les aportacions que fan les persones membres i els donatius o llegats que rebem. I fins i tot en el cas de donacions d’empreses tenim limitacions d’acceptació de fons: per posar alguns exemples, no acceptarem donacions d’empreses que s’hagin significat per males pràctiques amb la gent que hi treballa, o que han causat danys a l’entorn en què algunes comunitats indígenes sobreviuen, o si no està clara la procedència dels diners o la seva política de compliance no és adient. Qualsevol empresa amb qui es proposi d’establir una col·laboració haurà de passar una mena d’auditoria per validar que compleix els nostres criteris de bones pràctiques.
Aquest mateix compromís per les bones pràctiques, ens ha portat a plantejar-nos també el nostre treball intern. A fi de comptes, els canvis reals comencen a casa.
D’aquí que haguem estat una de les entitats pioneres en l’aposta per la transparència en la gestió dels nostres fons, perquè no tenim res a amagar.
Des de ja fa molts anys, els nostres comptes passen auditoria abans de ser sotmesos a l’aprovació per part dels nostres socis i sòcies a l’Assemblea General que se celebra anualment, i no perquè cap llei ens hi obligui, sinó perquè creiem que hem d’utilitzar tots els mecanismes de supervisió existents que confirmin la validesa de la nostra gestió. Aquests mateixos comptes es trameten al nostre Secretariat Internacional, a Londres, perquè es pugui fer una supervisió conjunta de la gestió col·lectiva i veure en què ha dedicat els seus recursos el moviment.
Si hi teniu interès, els comptes aprovats per Assemblea, així com el corresponent informe d’auditoria, podeu trobar-los a la nostra web, a disposició de tothom.
Procés que s’estendrà als proveïdors
I en aquesta mateixa línia, entre les prioritats de la feina de la gent que estem entre bambolines, hem iniciat un procés progressiu per tal que la nostra responsabilitat d’organització també s’estengui als proveïdors que necessitem perquè la nostra tasca tiri endavant.
És per això que fa uns anys es va fer una anàlisi de les entitats bancàries amb qui treballar, de manera que en vam identificar unes poques que eren les més properes als principis d’Amnistia Internacional, sense haver de renunciar a uns mínims corectes de funcionament.
O les empreses que produeixen el nostre marxandatge: no tot s’hi val, sinó que ens cal que les peces hagin estat produïdes seguint criteris ecològics i de respecte als drets humans i sindicals, assegurant que es fan en centres de treball on es respectin els drets de les persones que hi treballen i la seva autonomia, que tinguin en compte els costums de la població i l’entorn en què es troben, que no utilitzin productes no ecològics o amb processos productius que malmetin l’ecosistema de la zona, etc. És per això que validem que els nostres productors tinguin algun dels certificats comunament acceptats en aquest àmbit (GOTS, FAIR WEAR, OEKO TEX…)
El nostre proper objectiu és incorporar en aquesta llista altres serveis més bàsics on també podem posar el nostre granet de sorra perquè el món vagi canviant: l’àmbit energètic, optant per propostes més col·laboratives i basades en energies renovables, no tant dependents de multinacionals o grans corporacions. Tot just ara estem en el procés d’anàlisi i canvi, que confiem podrem dur a terme en breu, afegint una peça més a aquest engranatge de bones pràctiques que volem que sigui la nostra organització.
Perquè sí, perquè és cert: Amnistia és i ha de ser diferent.
Perquè ha de ser capaç de marcar la diferència si volem produir canvis, començant per si mateixa.
