Catalunya
Catalunya
0

2021: 12 èxits de drets humans

Aquest any ha estat un any ple d’esdeveniments per Amnistia Internacional. I res del que s’ha assolit hauria estat possible sense el suport constant que hem rebut dels nostres activistes i simpatitzants. Ara que s’acosta el final de l’any, volem destacar 12 moments (entre moltes d’altres), en què el nostre treball arreu del món ha […]

Aquest any ha estat un any ple d’esdeveniments per Amnistia Internacional. I res del que s’ha assolit hauria estat possible sense el suport constant que hem rebut dels nostres activistes i simpatitzants. Ara que s’acosta el final de l’any, volem destacar 12 moments (entre moltes d’altres), en què el nostre treball arreu del món ha aconseguit marcar una diferència.

Text: Clara Joy Lazzeri Barceló (Àrea de Comunicació AIC)

Al gener, Amnistia Internacional va lluitar contra la censura que van rebre professionals sanitaris de tot el món durant la pandèmia de COVID-19. Això va permetre l’alliberament del metge Ibrahim Badawi i de l’odontòleg Ahmad al Daydoumy a Egipte. Ells dos, entre molts altres treballadors sanitaris,havien estat víctimesde detencions arbitràries, acusats de difondre “notícies falses”, presumptament incitant al “terrorisme”.

Al febrer, després de controlar el brot de COVID-19 a Sri Lanka, les autoritats van ordenar les incineracions de cadàvers de diverses persones musulmanes en contra dels desitjos dels seus familiars, vulnerant el dret de les minories religioses a celebrar les cerimònies fúnebres d’éssers estimats d’acord amb les seves pròpies tradicions.

Amb la finalitat de modificar aquesta política discriminatòria i pressionar el govern de Sri Lanka, Amnistia Internacional va col·laborar amb estats de l’Organització per a la Cooperació Islàmica, i va publicar articles d’opinió al Pakistan i a Bangladesh abans d’un període de sessions clau del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En conseqüència, les autoritats de Sri Lanka van decidir posar fi a la incineració forçada de víctimes de la COVID-19.

Al març, un tribunal japonès va determinar que la negativa del govern a reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe era inconstitucional. Aquesta decisió va suposar un pas històric cap a la igualtat de drets per a les parelles del mateix sexe i el seu dret a contraure matrimoni. A més, podria establir un precedent important per a la resolució d’altres casos similars al Japó. Tot això va ser possible gràcies a les nombroses crides i peticions de campanya d’Amnistia Internacional i altres actors.

Durant l’abril, Amnistia va guanyar el prestigiós premi Webby pel seu projecte multimèdia sobre l’ús indegut de gas lacrimogen per part de la policia a tot el món. El projecte es va publicar inicialment a mitjans de 2020 i s’actualitza regularment amb nou contingut i evidències d’ús indegut d’aquest material antiavalots.Avui dia aquest projecte continua esmentant-se en treballs i debats relacionats amb la regulació o supressió de l’ús de gas lacrimogen per part de les autoritats d’arreu del món.

Al maig, el govern nord-americà va donar suport a la suspensió de patents per a les vacunes contra la COVID-19. Una mostra de solidaritat global que ha mostrat que hi ha països que estan disposats a prioritzar la vida de les persones per davant dels beneficis d de les grans empreses farmacèutiques i els seus accionistes. Amnistia Internacional ha fet campanya per pressionar i recordar als països rics i empreses farmacèutiques la seva responsabilitat i obligació de millorar una distribució equitativa de les vacunes, i garantir-ne l’accés a tots els països, especialment aquells de rendes baixes o mitjanes-baixes

Al juny, a Nigèria, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO) va emetre una ordre que prohibia a les autoritats nigerianes processar cap persona per l’ús de Twitter al país. Aquesta victòria per a la llibertat d’expressió es pot atribuir a la feina d’Amnistia Internacional ajudant l’ONG nigeriana Projecte de Drets Socioeconòmics i Rendició de Comptes (SERAP) a emprendre accions judicials contra les autoritats de Nigèria per amenaçar el processament de qualsevol persona que utilitzés la xarxa social.

A principis de juliol, després que l’anterior administració federal nord-americana dugués a terme 13 execucions en pocs mesos; el fiscal general dels Estats Units, Merrick Garland, va anunciar la suspensió de totes les execucions fins que el Departament de Justícia revisés les polítiques i procediments d’aquesta pràctica. Amnistia Internacional ha estat una de les organitzacions que ha fet campanya per aconseguir-ho i continuarà lluitant perquè aquesta mesura provisional es transformi en l’abolició permanent de la pena de mort als EUA (i es commutin totes les condemnes de mort).

A mitjans d’agost, el govern de l’Afganistan va caure i els talibans van prendre el control del país. Aquesta situació, però, no ha aturat a Amnistia, que continua fins avui investigant i reportant les atrocitats i vulneracions de drets humans que està cometent aquest grup. Els informes que ha llançat l’organització reporten i inclouen, entre altres coses, la persecució de comunitats marginades de l’Afganistan i impactants testimonis de nenes que han quedat excloses de l’escola després de rebre amenaces i esdevenir víctimes de violència.

Al setembre, a Suïssa, el referèndum pel matrimoni entre persones del mateix sexe va guanyar amb majoria, atorgant a les parelles del mateix sexe el dret de contraure matrimoni, i tots els drets connexos, inclòs el d’adoptar. Aquesta votació històrica ha marcat una fita important per a aquest país i mostra que les persones del col·lectiu LGTBI tenen els mateixos drets que la resta.

A l’octubre, el Parlament de Moldàvia va ratificar el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d’Istanbul). Aquest fet va permetre donar millor protecció i suport a persones que havien patit violència de gènere. Amnistia Internacional fa anys que promou els drets de les dones i combatent la violència de gènere. En aquest cas, segons el govern de Moldàvia, el país ja ha adoptat més de 20 actes legislatius per satisfer els requisits del Conveni. Per ara, l’únic país que falta per ratificar-lo d’Europa Oriental i Àsia Central, és Geòrgia.

Al novembre, Guinea Bissau i el Níger van declarar que deixarien a individus i ONG presentar queixes davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles, esdevenint dos dels vuit països que ja han signat aquesta declaració. La campanya d’incidència d’Amnistia Internacional -incloent un vídeo divulgatiu, accions a xarxes socials i la feina amb altres actors de la Unió Africana i grups de la societat civil- ha resultat fonamental perquè això passés.

Aquest desembre s’ha lliurat el Premi Nobel de la Pau als periodistes Maria Ressa (Filipines) i Dmitri Muratov (Rússia) pelseu treball compromès i valent en defensa del dret a la llibertat d’expressió i de premsa als seus països. En suprimir la llibertat de periodistes i mitjans de comunicació, les autoritats filipines i russes han amenaçat obertament la llibertat d’informació de la seva ciutadania i reprimit els seus drets. Per això, des d’Amnistia felicitem aquests periodistes per la seva feina i esperem que la concessió d’aquest premi ajudi molts altres informadors en situacions similars a alçar la veu.

No podem saber quins reptes ens esperaran l’any vinent: vivim una època d’incerteses i canvis sobtats, sobretot a causa de la pandèmia. El que sí que sabem, però, és que des d’Amnistia Internacional refermem el nostre compromís amb els drets humans i seguirem lluitant i treballant per aconseguir un món més just i solidari que estengui el gaudi dels drets humans al màxim de persones possibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

code