Divendres passat va ser un nou 25N, Dia Internacional contra la violència de gènere, i tinc la impressió que avancem massa poc. La violència contra les dones és la conseqüència més estesa i visible de la discriminació de gènere i té múltiples formes: la violència en les relacions de parella, la violència sexual, la violació […]
Divendres passat va ser un nou 25N, Dia Internacional contra la violència de gènere, i tinc la impressió que avancem massa poc. La violència contra les dones és la conseqüència més estesa i visible de la discriminació de gènere i té múltiples formes: la violència en les relacions de parella, la violència sexual, la violació de dones i nenes en contextos de guerra o pràctiques com la mutilació genital femenina són cares d’una violència que s’exerceix contra nosaltres pel fet de dones.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC
En els conflictes armats les dones i nenes són les víctimes invisibles, violades, reclutades, segrestades, utilitzades com a escuts humans o en atemptats suïcides, explotades com a esclaves sexuals, obligades a contreure matrimoni forçat, venudes o lliurades com a “regal” als combatents.
Les xarxes socials són un nou escenari d’abusos contra nosaltres: en aquests espais són freqüents els insults misògins, incloses amenaces de violació.
La discriminació i la violència es multipliquen quan hi ha factors addicionals com patir una discapacitat, pertànyer a determinades ètnies, professar una religió concreta o segons la feina.
I en aquest context, sembla que la impunitat continua sent la norma quan es tracta d’abusos comesos contra els drets de les dones i les nenes.
Miro la web de ciberaccions en marxa d’Amnistia, i tantes afecten drets de les dones… Dones activistes, dones supervivents, dones valentes, dones lluitadores.
Com la Nilofar, víctima dels talibans en dues ocasions, segueix lluitant per a què les dones i les nenes de l’Afganistan recuperin la seva llibertat.
O la Salma, condemnada a 34 anys de presó per les autoritats saudites, per haver tuitejat sobre lluites de defensores de drets humans al país.
També l’Alisa, que amb només quatre nys l’exercit rus la va ser separar de la seva mare escudant-se en les mesures de «filtratge» per traslladar civils des d’Ucraïna a territori rus.
I la Houda, activista i resident a la Cañada Real Galiana, a Madrid, que lluita per a recuperar el subministrament elèctric que afecta més de 4.000 persones.
I com totes elles, milers de dones segueixen dempeus arreu del món. No les oblidem.
Juntes, lliures i valentes!
