La Supercopa espanyola de futbol, la Copa Maradona, el Mundial de fubol, la Fórmula 1, el Rally Dakar… Què tenen en comú tots aquests esdeveniments esportius? Doncs que els seus amfitrions no tenen cap interès en la competició i la seva organització respon a campanyes de blanqueig d’un historial de drets humans lamentable: és una […]
La Supercopa espanyola de futbol, la Copa Maradona, el Mundial de fubol, la Fórmula 1, el Rally Dakar… Què tenen en comú tots aquests esdeveniments esportius? Doncs que els seus amfitrions no tenen cap interès en la competició i la seva organització respon a campanyes de blanqueig d’un historial de drets humans lamentable: és una maniobra de neteja d’imatge.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC
Qatar amb el Mundial de Futbol 2022; l’Aràbia Saudita amb la Supercopa, la Copa Maradona o el Dakar; o la Xina amb els Jocs Olímpics d’Hivern son alguns dels habituals, però n’hi ha molts d’altres.
Milions de persones d’Àsia i l’Àfrica van arribar a Qatar buscant un futur millor. Són el 90% de la mà d’obra del país i estan construint els estadis, les carreteres o el metro. Viuen en condicions d’amuntegament, se’ls ha mentit sobre el seu salari, el cobren amb molt retard, pateixen limitacions al dret a la lliure circulació…. Són més de 6.500 els treballadors que han mort com a conseqüència de les condicions de treball de jornades laborals interminables, a l’aire lliure i suportant altíssimes temperatures.
A l’Aràbia Saudita, la discriminació de les dones i nenes és contínua, tant en la llei com en la pràctica. El sistema de tutela masculina continua limitant les seves vides en aspectes com el matrimoni, el divorci, la custòdia dels fills o l’herència. El 2021 les execucions van tornar a augmentar, i només entre gener i juliol de 2021, almenys 40 persones van ser executades, superant les 27 execucions de l’any 2020. La llibertat d’expressió, de reunió i de moviment a l’Aràbia Saudita són una quimera.
A la Xina, en els últims anys, el govern ha reprimit qualsevol veu contrària i crítica amb les seves polítiques, ja siguin periodistes, juristes, persones del món acadèmic o pertanyents a minories ètniques i religioses. Per a això, duu a terme un sistema de control i censura a gran escala, utilitzant avançades tècniques de vigilància i bloquejant continguts en milers de pàgines web i xarxes socials.
Sense oblidar que la Xina és el principal país executor al món, amb estimacions que superen el miler de persones executades cada any al país, una xifra que no podem contrastar ja que la informació sobre la pena de mort es considera secret d’estat.
Desviar l’atenció
Està clar que aquests països tenen molt a amagar, i amb l’organització de grans esdeveniments esportius internacionals pretenen desviar l’atenció sobre la pèssima situació de drets humans, intentant netejar la seva imatge a nivell internacional. Mentre té lloc l’esdeveniment, som testimonis de modernitat, d’aperturisme, de petites reformes (que en la majoria de casos son transitòries)… però les càmeres no ens mostren l’autèntica realitat del país.
Arribats a aquest punt, aquests esdeveniments blanquegen la vulneració de drets, o poden ser una oportunitat per denunciar-les? Sens dubte poden esdevenir una oportunitat: el Mundial o la Supercopa es converteixen en espectacles memorables, però la seva audiència mundial no pot ignorar deliberadament el que passa fora del camp. I per això cal la complicitat de clubs, jugadors, federacions…
Les seleccions de Suècia i d’Alemanya van aprofitar la fase de classificació del mundial de Qatar 2022 per defensar públicament la igualtat i la defensa dels drets humans, lluint samarretes amb misssatges de «Drets Humans». I són gestos com aquests els que demanem des d’Amnistia Internacional a la resta de clubs, federacions, jugadors, etc.
La FIFA, la Federació Espanyola de Futbol o els clubs inclouen en els seus estatuts o codis ètics la defensa i promoció dels drets humans. Però no haurien de quedar-se simplement en el paper: el món de l’esport té una responsabilitat que va més enllà del que és merament esportiu i cal que es mogui, i que ho faci ara.
