En plena onada feminista global i encara ens hi trobem: seminaris, xerrades, conferències o taules de debat a mitjans de comunicació on la presència de dones és inexistent o clarament desigual. La dona mereix més presència i més veu: prou d’excuses. Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya Una de les respostes habituals de qui […]
En plena onada feminista global i encara ens hi trobem: seminaris, xerrades, conferències o taules de debat a mitjans de comunicació on la presència de dones és inexistent o clarament desigual. La dona mereix més presència i més veu: prou d’excuses.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya
Una de les respostes habituals de qui organitza un actes davant d’aquesta situació: «N’hem contactat alguna, de dona, però resulta que no ha volgut (pogut) venir».
Doncs, mira, esforça’t més: busca, truca, grata més, pregunta als ponents masculins quines dones coneixen. Al llarg dels últims anys han sorgit iniciatives com «Sí con mujeres» que t’ho posen més fàcil: generen llistes d’expertes en diferents àmbits.
Pregunta’t perquè et costa que participin més dones: analitza’n les causes i elimina’n els obstacles.
Tingues en compte l’enfocament, els continguts, l’estratègia de difusió o aspectes logístics i metodològics; tots aquests elements han de facilitar una participació inclusiva i paritària, no pas impedir-la.
Algunes teories sostenen que moltes dones patim l’anomenada «síndrome de l’impostor»: que tenim dificultats per assumir els nostres èxits i tendim a pensar que se’ns sobrevalora. La vida pública està totalment masculinitzada: les dones hem sortejat el mansplaing, interrupcions quan parlem, mirades de condescendència… Ens cal un espai plural on fer-nos visibles.
¿I què fas quan et conviden a un seminari, a un debat a la ràdio o a una taula rodona, i no hi ha dones ponents o estan infrarepresentades? Fes-ho notar a qui et convida, reivindica la presència de les dones al debat, aporta contactes, i en última instància, nega’t a participar. Tant en l’àmbit internacional com a l’estat espanyol, han sorgit nombroses iniciatives com «Man Panels» o «No sin mujeres» en què experts es comprometen a no participar en actes on no hi hagi presència femenina.
En aquests casos exigeixen mínim la presència d’una dona. Una sola dona…suficient? No, però comencem per alguna cosa. Des d’Amnistia Internacional Catalunya fa temps que un dels aspectes que analitzem quan se’ns demana participació en xerrades, debats o taules rodones és precisament aquest.
A banda de la simple presència, també cal pensar en el paper que tenim en aquests espais i la qualitat de la nostra participació. Participem com a ponents? O se’ns convida per moderar? O per explicar el nostre cas, en un únic paper de víctima? Cal anar amb compte perquè el rol que assumim en els espais de debat també perpetua estereotips i ens invisibilitza per a altres rols.
Vivim en societats en les quals, històricament, s’han privilegiat certs grups i se n’ha oblidat d’altres. La discriminació cap a les dones està profundament arrelada, és complexa i pot ser invisibilitzada a causa de la normalitzaci” d’un munt d’anys.
Garantir que seminaris, taules de debat o conferències incorporen la veu de les dones no pretén fer favoritismes, ni suposen cap forma de discriminació positiva. És mostrar la realitat que volem aconseguir i anar-hi: el principi d’igualtat de gènere. I això té un impacte positiu, no només en les dones, sinó en el conjunt de la societat.
Assegurem que no repliquem aquestes desigualtats, donem a les dones la presència i la veu que mereixen. La sobrerepresentació masculina no té cap justificació. Ja no valen més excuses.
