La pena de mort, un clàssic d’Amnistia Internacional. Treball incansable des de 1977 per combatre una pena inhumana, que viola el dret a la vida. La forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant. Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC Al llarg d’aquests anys de campanya hem pogut confirmar que la seva aplicació recau desproporcionadament […]
La pena de mort, un clàssic d’Amnistia Internacional. Treball incansable des de 1977 per combatre una pena inhumana, que viola el dret a la vida. La forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC
Al llarg d’aquests anys de campanya hem pogut confirmar que la seva aplicació recau desproporcionadament sobre persones pobres o minories racials o ètniques; i amb freqüència s’utilitza com a instrument de repressió política. S’imposa i s’executa de manera arbitrària i és un càstig irrevocable que, inevitablement, pot donar lloc a l’execució de persones completament innocents. És una pena que tampoc ofereix justícia a les víctimes. A més, contràriament a l’argument que utilitzen alguns dels seus defensors, enlloc s’ha demostrat que la pena de mort contribueixi a reduir la delinqüència o la violència.
Una de les accions que duem a terme cada any en el marc de la campanya contra la pena de mort és la publicació d’un informe anual sobre l’estat de la pena capital al món: nombre d’execucions, països executors, mètodes d’execució, propostes legislatives…dades, dades i més dades!
El passat 2021 hem pogut documentar 579 execucions a 18 països (un augment del 20% respecte al total registrat el 2020). Aquest augment es deu bàsicament als increments de les execucions a l’Iran, que va executar almenys 314 persones (246 al 2020); i a l’Aràbia Saudita es va duplicar amb escreix el nombre d’execucions (una tendència negra que va continuar el 2022 amb l’execució de 81 persones en un mateix dia el març). Els mètodes d’execució: decapitació, forca, injecció letal i arma de foc.
Lamentablement aquestes 579 execucions no inclouen els milers de persones que Amnistia Internacional creu que han estat executades a la Xina, ni la gran quantitat d’execucions que es creu que han tingut lloc a Corea del Nord i el Vietnam. El secretisme i l’accés restringit a la informació en el cas d’aquests tres països van impedir dur a terme un seguiment rigorós.
Però a banda de les execucions, també cal fer seguiment de les condemnes. A mesura que les restriccions de la COVID-19 es van anar aixecant en moltes parts del món, i que amb anterioritat havien retardat processos judicials, els jutges van dictar almenys 2.052 sentències a mort a 56 països, un augment de prop del 40% respecte al 2020, observant-se grans repunts en països com Bangladesh (almenys 181, per 113 el 2020), Índia (144, l’any passat 77) i el Pakistan (almenys 129 per 49 el 2020).
I amb totes aquestes dades esfereïdores, quin sentit té el títol d’aquest post?
Doncs bàsicament que entre tantes males notícies, aquest 2021 també hi ha hagut avanços: el passat 2021 el Parlament de Sierra Leone va aprovar per unanimitat una llei per la qual s’estableix l’abolició de la pena de mort per a tots els delictes. Kazakhstan també va adoptar una llei que abolia la pena cabdal per a tots els delictes, que va entrar en vigor aquest any. Papua Nova Guinea va emprendre una consulta nacional sobre la pena de mort, que es va traduir en l’adopció d’un projecte de llei al gener d’aquest any. El govern de Malàisia va anunciar que presentaria reformes legislatives sobre la pena de mort en el tercer trimestre de 2022.
I més enllà de les dades de 2021? Aquesta campanya ens ha mostrat la importància de no perdre de vista la perspectiva global: quan Amnistia Internacional va engegar la campanya contra la pena de mort, el 1977, només 16 països havien abolit totalment la pena de mort. Avui dia la xifra és de 108, més de la meitat dels països del món. I el nombre de països abolicionistes en la llei o en la pràctica és superior a dos terços del total.
El 2021, per segon any consecutiu, el nombre de països dels quals hi ha constància d’execucions va ser el més baix des que Amnistia Internacional va començar a elaborar els seus registres.
Vist amb perspectiva la tendència global a l’abolicionisme és innegable: el món avança cap a la prohibició de la pena capital.
«La minoria de països que mantenen la pena de mort estan sobre avís: no només podem imaginar un món sense homicidis autoritzats per l’Estat, sinó que és a l’abast de la mà i seguirem lluitant per aconseguir-ho. És hora que el càstig més cruel, inhumà i degradant sigui relegat als llibres d’història», paraules d’Agnès Callamard, Secretaria General d’Amnistia Internacional.
